W. B. YEATS A SON TORRELLA

 

Miquel Frontera Serra / Catalina Tur Torres

En el segon volum de La vila de Santa Maria del Camí Josep Capó apunta que “en 1936 visità la casa de Son Torrella el gran poeta irlandès W. B. Yeats”. En el llibre publicat recentment titulat Un passeig per Son Torrella Josep Cortès també en parla, però només en fa un comentari semblant al de J. Capó. Fa uns mesos es va publicar una extensa antologia bilingüe de W.B. Yeats amb 150 poemes traduïts al català titulada Irlanda Indòmita. A més, es complien 150 anys del naixement del poeta i vuitanta de la seva estada a Mallorca. Tot plegat ens ha duit a llegir els seus versos i a investigar el seu curiós viatge a Mallorca i el seu probable pas per Santa Maria.

W.B. Yeats suposadament vingué a Santa Maria convidat per Alan Hillgarth que havia comprat la possessió l’any 1932 i s’hi havia traslladat a viure l’any 1934. William Butler Yeats (1865-1939) tenia 70 anys, era un poeta i dramaturg de gran prestigi que havia rebut el Premi Nobel de Literatura l’any 1923 i havia estat senador de l’Estat Lliure Irlandès des de la seva creació l’any 1922 fins a l’any 1928. Alan Hillgarth (1899-1978) tenia 36 anys, era vicecònsol britànic honorari a Palma i havia publicat varies novel·les d’aventures. A més de la política tenien almenys un tema en comú: l’ofici d’escriure. El jove Hillgarth, que Josep Massot descriu com a “home esvelt, enèrgic i sempre ben vestit” devia sentir curiositat per conèixer una personalitat tan rica i complexa com la del poeta irlandès, considerat uns dels homes més lúcids del seu temps.

W.B. Yeats partí del port de Liverpool cap a Mallorca el 29 de novembre de 1935 i va romandre tot l’hivern a l’illa, fins al mes de maig de 1936. Un hivern a Mallorca tant o més interessant, productiu i accidentat que el de George Sand, encara que menys famós. Yeats -com Sand- cercava el clima i la tranquil·litat que oferia l’illa. En realitat hauria volgut anar a l’Índia però la seva salut i la seva economia no li ho permeteren i pensà que a Mallorca hi trobaria la inspiració que necessitava per a traduir a l’anglès els antics llibres de saviesa oriental anomenats Upanishads (que posteriorment també traduiria Joan Mascaró).

Hillgarth tenia la seva oficina a la barriada del Terreno, prop del port de Palma. Despatxava els passatgers dels vaixells anglesos que arribaven a la ciutat. El diari La Vanguardia del 13 de desembre de 1935 ens informa que el vicecònsol anglès rebé el dia 12, en el moll de Palma, a uns altres viatgers il·lustres procedents de Barcelona: Winston Churchill i la seva esposa Clementine. Pocs dies abans hauria fet el mateix amb el poeta, que arribava després d’una travessia més llarga per la ruta atlàntica i l’estret de Gibraltar. Hillgarth era, a més de bon diplomàtic, un amfitrió perfecte i sabia impressionar als seus convidats amb bons menjars, converses interessants i un casal com el de Son Torrella. Els Churchill passaren uns dies a l’Hotel Formentor i de tornada cap a Ciutat feren estada a la possessió i dinaren amb el matrimoni Hillgarth.

La vida diària de Yeats a Mallorca es pot seguir gràcies a la seva abundant correspondència tant amb la seva esposa George com amb les seves amigues Lady Dorothy Wellesley (duquesa de Wellington) o Margot Ruddock (actriu i poeta), entre d’altres. En els darrers anys de vida, la dècada dels anys trenta del segle XX, Yeats va produir la part més interessant de la seva poesia.  Volia viure  la seva vellesa com una segona joventut. No hi ha dubte que les dones que l’agombolaren i que varen ser una de les seves principals fonts d’inspiració i ajuda contribuïren decisivament a la gran vitalitat de la seva obra de maduresa. L’estada a Mallorca no el va alliberar de la fama i la controvèrsia que el perseguia i va ser rica en anècdotes de tot tipus. Tant és així que el 2015 es va estrenar una obra de teatre titulada “Being Mrs. Yeats” que recrea les peripècies que va viure el poeta durant aquells dies.  Es tracta d’una tragicomèdia en la qual el poeta de 70 anys que s’embarca per fer una cura de descans es veu immers en un seguit d’embolics que fan que demani l’ajuda de la seva esposa, que també ha de viatjar cap a Mallorca per assistir-lo.  L’obra es podria representar perfectament a Son Torrella; Mary i Alan Hillgarth varen fer costat a Yeats durant tot el temps que va estar a Mallorca i són uns dels actors principals d’aquesta representació teatral.

El 15 de desembre de 1935, Yeats escriu a la seva dona: “Ens hem fet amics del cònsol anglès Alan Hillgarth i ens ha deixat una casa en el camp per anar-hi els primers dies de febrer, així no gastarem tant. Viu a un casal medieval prop de Palma, restaurat amb molt de gust i que li ha costat molts de diners”.

Les cartes a la seva esposa George es varen editar l’any 2011 a Oxford i contenen una fotografia de Yeats a Palma poc o gens difosa encara a Mallorca. Està assegut a una butaca de vímet devora el monjo hindú Sri Purohit Swami (1882-1941) amb el qual treballà durant tot aquell hivern per traduir els Upanishads. Els acompanyava Gwyneth Foden (1882-1965), una escriptora i periodista que havia tingut una relació sentimental amb el monjo i que s’havia ofert per acompanyar-los i ajudar-los en la seva tasca de traducció.

Pocs dies després de Nadal, Yeats escriu a George: “Tot va bé. Fa un temps fantàstic, una temperatura molt agradable. Ahir vaig descansar i no he escrit cap vers. El meu cor no s’ha acabat de recuperar del mal tràngol dels quatre dies de tempesta en el vaixell, però estic bé i faig bona feina. El dilluns -passat demà- el cònsol anglès, la seva dona i la seva filla dinaran amb nosaltres. El director de l’hotel està entusiasmat. Per cert, ens està mecanografiant els Upanishads i no es cobrarà la feina. Crec que no he estat mai tan inspirat i tan ple d’imaginació”.

El dia 30 de desembre diu: “Hem fet un dinar de festa amb el cònsol britànic […] He acabat el primer acte de l’obra de teatre i l’estic passant a net”. I el 6 de gener: “T’escric després de berenar, en el llit, amb la finestra oberta de pinta en ample i el sol que entra a raig […] Tot segueix igual. M’he mudat a una habitació de la planta baixa per evitar les escales.”

Però tot i l’aparent tranquil·litat ja en els primers dies de l’estada a l’hotel es va desencadenar un primer conflicte racista amb un client anglès que no volia compatir els excusats amb el monjo hindú. La reacció de la seva companya Gwyneth Foden va ser una mica exaltada i es veu que no va contribuir a la convivència pacífica entre els clients. Poc després, durant un dinar dels dies de Nadal amb els Hillgarth va sorgir un altre problema. Durant el cocktail, tot parlant de literatura, comentaren un dels llibres del cònsol (The Black Mountain) que descriu les seves aventures a Bolívia i el llibre de Gwyneth Foden titulat My little Russian Journey, sobre la seva experiència a la Unió Soviètica. Yeats en la seva correspondència confessa que per ventura tant ell com Swami feren una valoració poc cortès del llibre de Gwyneth qualificant-lo de lleuger i això va disgustar profundament a la periodista que es va distanciar progressivament d’ells fins que va partir a mitjan febrer trencant la seva relació i fent una dura campanya periodística de desprestigi tant del monjo com de Yeats.

A començaments de gener la feina de traducció i l’obra de teatre avançaven a bon ritme. A més, cada dia redactava un bon nombre de cartes als seus amics, col·laboradors i editors. La previsió pel mes de febrer era canviar de residència. L’hotel Terramar on s’hostejaven era massa car i Yeats tenia problemes econòmics. El viatge el pagaven els amics dels dos escriptors. El vicecònsol Alan Hillgarth els havia ofert ca seva. Però els problemes de salut del poeta es varen agreujar i la segona setmana de gener va patir una angina de pit.

El dia 16 escriu a la seva esposa: “No he escrit des del 8 de gener perquè he estat malalt un parell de dies. Primer vaig tenir dificultats respiratòries i després un dolor que semblava un reumatisme muscular i vaig haver de reposar al llit”.

Al cap d’uns dies, quan ja es troba una mica recuperat, fa una descripció semblant a la seva amiga Lady Dorothy: “He tingut un atac inesperat. Se’m feia difícil i dolorós respirar. Vaig enviar a cercar un metge espanyol, molt competent, que em va prohibir escriure i em va curar amb un tractament més o menys dràstic […] Segons diuen, el meu cos converteix l’aliment en verí. Ja m’ho deia Swami abans que em veiés el metge: “Dóna herba a una vaca i la convertirà en llet. Dóna llet a una serp i la convertirà en verí. Dóna menjar a un vell i el convertirà en una metzina” […] Swami sempre és instructiu i sorprenent […] Es posa sucre a la sopa i a l’ensalada i després, inesperadament, es posa sal a la confitura. Diu que li agraden  els sis sabors, però que prefereix el sucre. La nostra traducció dels Upanishads es convertirà en un clàssic”.

El dia 21 de gener afegeix: “L’única literatura seriosa que tenc és l’Odissea -la traducció que n’ha fet Lawrence- i la llegeixo constantment. Resulta molt més viva perquè descriu el món que Swami ha viscut la major part de la seva vida a l’Índia. Ell encara pensa els déus com els pensava Homer i il·lustra els seus pensaments amb rondalles i records entranyables. M’agradaria el sentissis, conta les rondalles a poc a poc, però tenen la substància que fa falta per a restaurar la poesia del món. M’agrada encara més el seu folklore que la seva filosofia”.

L’angina de pit es repeteix pocs dies després. El dia 29 de gener dicta una carta a Swami dirigida a la seva esposa. Li demana si pot viatjar cap a Mallorca. El metge li ha recomanat repòs absolut i no pot sortir de l’illa fins que no es recuperi del tot. La seva dona arriba a Mallorca el 2 de febrer. La premsa internacional es fa ressò de la malaltia de Yeats. A Mallorca la revista “La Nostra Terra” del mes de febrer de 1936 també en parla: “És a Mallorca, on ha estat greument malalt, el conegut poeta irlandès Mr. Yeats, a qui fou atorgat l’any passat el Premi Nobel” (El Nobel el va rebre l’any 1923).

Els mesos de febrer i març pràcticament no escriu. Canvia de residència de l’Hotel Terramar a un hostal anomenat Can Pastor, de Sant Agustí. La primera carta que envia a la seva amiga Lady Dorothy des de la recaiguda és de dia 6 d’abril: “Estic convalescent; en una vila agradable situada dalt d’un turó; des d’una ampla balconada veig la mar, molt blava. De la meva malaltia en queda poca cosa més que la debilitat. El metge m’assegura que aviat estaré millor…”

El 26 d’abril explica que ha escrit a Laura Riding, que viu a Deià amb Robert Graves, demanant-li uns poemes per una antologia de poetes anglesos que està preparant. Laura Riding li contesta que també hi pot posar versos de Robert Graves i que ells han de veure la introducció, el sumari i que no hi pot haver res que ja estigui en una altra antologia. Yeats li contesta amablement que no accepta condicions i no li ofereix res a canvi. La disputa entre Yeats, Riding i Graves ha estat un dels incidents més comentats de l’estada de Yeats a Mallorca.

El 3 de maig el metge ja li permet menjar de tot i li recomana fer passejos cada cop més llargs. El 22 de maig escriu la darrera carta des de Mallorca a Lady Dorothy. Frisava de partir, però sense previ avís havia arribat a Mallorca per veure’l Margot Ruddock, una jove escriptora i actriu que havia conegut feia uns anys. L’any 1937, un any després d’aquella arrauxada visita, Margot va publicar un llibre (The lemon tree) amb una introducció i un poema de Yeats que parlen de la seva estranya trobada a Mallorca.

Fins fa relativament poc l’obra de Yeats no era massa accessible. En català, Marià Villangómez havia traduït trenta-quatre poemes que va editar Sa Nostra l’any 1991. L’any 2012 l’editorial Acantildo va reeditar en un sol volum les Mitologies, un recull de llegendes irlandeses aplegades i escrites per Yeats que ja s’havien traduït al castellà amb anterioritat. Finalment, l’any 2015 coincident amb el vuitanta aniversari de la seva vinguda a Mallorca i el 150 anys del seu naixement, l’editorial 1984 va publicar Irlanda Indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats traduïts al català per Josep M. Jaumà. Una excel·lent edició que ens apropa a un autor imprescindible de la literatura universal.

Yeats va morir l’any 1939 en el sud de França a l’hotel Idéal Séjour.

Share your thoughts

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies, Més informació....plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies